La generació de residus alimentaris és elevada. Es calcula que aproximadament un 20% de les nostres escombraries són menjar que comprem que s'acaba malbaratant.
Llençar menjar que és apte per al consum humà implica també llençar de manera indirecta una gran quantitat dels recursos que es necessiten per produir-los i distribuir-los fins a la botiga. Si, a més, tenim en compte la gestió i el tractament dels aliments que convertim en residus, és del tot evident que la pressió ambiental i social que generem al medi és innecessària.
Evitar el malbaratament dels aliments suposa un estalvi econòmic pel consumidor i una reducció dels residus, però també és una qüestió per a reflexionar, tenint en compte que la producció d´aliments al món és 1,5 vegades més gran que la demanda i no tothom hi pot accedir de la mateixa manera.

A Catalunya es llencen 262.471 tones d’aliments sòlids que serien aprofitables. Això s’ha qualificat com a malbaratament alimentari. El 58% del malbaratament es produeix a les llars (151.800 tones). Per tant, cada any es malbaraten 34,9 kg per habitant, que equival a 112e per persona i any.

Sabies que aquesta xifra equival a llençar el menjar consumit durant 25,5 dies i que, amb aquest menjar, es podrien nodrir més de 500.000 persones durant un any?

Recursos informatius:

• Agència de Residus de Catalunya:

Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya.
Un consum + responsable dels aliments.

• Generalitat de Catalunya.

Educació, Familia i Escola. El malbaratament alimentari.

Departament de Salut:

Som gent de profit:

• Ajuntament de Barcelona

Guia per evitar el malbaratament alimentari.  

• Altres:

Blog, "De menjar no llencem ni mica".