Tradicions

Navigation Bar

Ball de l'Espolsada

L’Espolsada és una dansa tradicional catalana que es balla a Premià de Dalt. Rep el nom d'Espolsada per aquest moviment de peus amb el qual s'aixeca la sorra de la plaça.

Above Content Body

Content Core

Es tracta d’un ball de gitanes creat pels joves del poble per celebrar la festa del Carnestoltes que es va encarregar al músic Jep el Pastor. Es va estrenar el 1860 amb tres parts: entrada, ball rodó (contradansa) i voltada (pavana). El 1862 apareixen dues parts més: llarga (contradansa) i sortida.

Avui es balla per Carnaval, concretament, quan acaba la Rua de Carnaval que organitza el Grup Carnestoltes, l’entitat que va recuperar la dansa al municipi l’any 1983 fins el 1984. Posteriorment, l’any 1994, la que després seria la directora de l’Esbart l’Esposada, l’Anna Mir, va realitzar una nova recuperació fins a l’actualitat.

L'Esbart l’Espolsada

L’1 de juliol de 1995 neix l’Esbart l’Espolsada, coincidint amb la Festa Major. Actualment, la dansa s’ensenya a les escoles públiques de Premià de Dalt.

L’Espolsada va estar convidada l’any 2004 per l’Esbart Català de Dansaires al Mercèdansa com a dansa viva i l’any 2008 va participar al Festival Folklòric Internacional de Praga.

  

Inicis

Històricament, la primera colla de balladors de l’Espolsada a Premià de Dalt tenia el nom de “Bonics” o Blancs”. Solien formar-se vàries colles, tantes com grups de 8 parelles hi havia disposats a ballar.

Assajaven a la plaça de la Vila, començant per Sant Esteve (26 de desembre) fins al Dimecres de Cendra.

La primera era la preferida i la formaven els millors balladors, vestits tots iguals. Els fadrins, pantaló blanc, sovint de seda, curt fins al genoll; camals ben guarnits de picarols; sabates baixes, amb un floc al mig; gec de drap negre; faixa de seda vermella; armilla virolada: camisa blanca; corbata vermella i barret amb una alta ploma que constituïa per als balladors un punt de rivalitat. Dels colzes i de les espatlles del gec i del barret penjaven llargues cintes de virolats colors, les quals voleiaven graciosament durant la dansa. Les fadrines anaven a l’antiga catalana, tan ben abillades com podien.

Les altres colles rebien el nom de “gitanos” i vestien cadascú com volia, tant homes com dones, mentre però anessin disfressats.

  

Below Content Viewlet

Document Actions