Una sentència judicial dóna la raó a l'Ajuntament en el conveni urbanístic sobre Can Verboom

En el moment de donar compte al Ple d’aquesta sentència judicial, l’alcalde, Joan Baliarda, i el regidor del PSC Jaume Cases, a l’oposició,  van protagonitzar una tensió dialèctica perquè l’alcalde va advertir que si la demanda de l’edil socialista hagués estat admesa a tràmit, el cost pel poble de Premià de Dalt hauria estat de 3,8 milions d’euros. En aquest sentit, Joan Baliarda va recriminar al regidor socialista “que presentés un contenciós contra el poble de Premià de Dalt, no contra l’alcalde o l’equip de govern sinó contra tots els ciutadans. De debò, faci-s’ho mirar”. Jaume Cases va dir que des del PSC no havien apel·lat la sentència per manca de recursos econòmics però l’alcalde li va recordar que “la sentència deixa establert que aquesta és inapel·lable”.

Un llarg procés que arrencava fa 18 anys
Els antecedents es remunten a l’any 1994, quan l’Ajuntament va subscriure un conveni urbanístic en què es pactava una ordenació urbanística de la finca Can Verboom. A canvi, la propietat cedia gratuïtament al consistori una parcel·la i dues fiques, “El Xamorot” i “La Pixotella”, a banda de les cessions de sòl i aprofitament que establia la Llei.
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona aprovà, definitivament, un règim urbanístic per a la finca Can Verboom diferent del pactat en el conveni. La major part dels propietaris van estar-hi d’acord, però una quarta part hi estava en contra i al·legava que l’ordenació aprovada no era la del conveni.

S’obria un procés de litigis entre part de la propietat i l’Ajuntament, fins que el 20 de març del 2009 el Jutjat Contenciós – Administratiu núm. 13 de Barcelona dictava sentència a favor de la propietat. Les conseqüències d’aquesta sentència suposaven, segons les estimacions dels Serveis Tècnics Municipals, que l’Ajuntament perdia 2065,6 m2 de sostre municipal i, a més, deixava bloquejada tota la política d’habitatge públic municipal prevista pels anys següents. En total, el perjudici econòmic estimat pujava a 3.840.255,25 euros. Per tal d’evitar aquest greu prejudici, la Societat Municipal La Pinassa va acordar la compra de la 1/4 part indivisa de El Xamorot, propietat de les persones que havien guanyat la sentència, per un import de 840.000 euros. És a dir, el 21,87% del valor estimat per a les finques en l’informe previ de l’arquitecte municipal (3.840.255,25€).

A data d’avui,la Societat Municipal La Pinassa ha recuperat una gran part del preu pagat amb l’alienació d’una petita part del sòl comprat. En concret, ha adjudicat en un concurs públic la dació en pagament a canvi d’obra d’una part de sostre adquirida a la propietat (754,32m2 de sostre que suposen un 36,5% del total) per un valor de 707.008€. Això vol dir, segons les estimacions dels Serveis Tècnics Municipals, que aquesta transmissió de sòl del sector Torrent Castells ha reportat uns ingressos que cobreixen el 83,18% del preu total pagat prèviament.  Restant encara en propietat, el 63,5% del sostre adquirit.

A conseqüència de la compra de la finca, per part de la Societat Municipal La Pinassa, aquesta societat es va subrogar en tots els drets i deures d’una quarta part de la propietat. Per tant, en cas de prosseguir els litigis que l’Ajuntament tenia amb aquest senyors, l’Ajuntament hauria hagut de pledejar amb LA PINASSA PROMOCIONS I SERVEIS MUNICIPALS, S.A. Com que això hauria estat un malbaratament absurd de recursos públics, mitjançant acord aprovat pel Ple de 10 de maig de 2010 l’Ajuntament va posar fi a tots els litigis en curs.

Aquest acord de Ple és el que el regidor del PSC, Jaume Cases, va impugnar davant la jurisdicció contenciós – administrativa. El coneixement d’aquest recurs va correspondre al Jutjat Contenciós - Administratiu número 9 de Barcelona, actuacions 377/2010. Finalment,  en data 14 de juny de 2012, el mateix jutjat va desestimar íntegrament el recurs interposat pel regidor socialista.