Premià de Dalt rep un any més les 3 Flors d’Honor de Viles Florides

El municipi de Blanes va acollir divendres passat 4 d'octubre la 13a Gala de Flors d’Honor de Catalunya i Andorra. L’edició d’enguany, celebrada als Jardins Rafael Bataller, va aplegar prop de 350 persones, entre les quals el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Món Rural, Òscar Ordeig.  En aquesta ocasió, Premià de Dalt va tornar a endur-se les tres Flors d’Honor.

Viles Florides és una iniciativa impulsada per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC). Amb la Gala de Flors d’Honor, cada any els seus premis reconeixen les localitats catalanes i comuns andorrans que promouen una transformació de l’espai públic a partir d’espais verds urbans als seus carrers.

La presidenta de la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya, Mercè Martínez, va agrair als més de 150 municipis de Catalunya i del Principat d’Andorra que s’han adherit al projecte de ‘Viles Florides’. També va encoratjar a continuar treballant per preservar el nostre patrimoni verd, que té un valor incalculable.

Premià de Dalt  és premiat, un any més amb tres Flors d’Honor per la millora de l’espai públic convertint-lo en un lloc més amable i segur per a la ciutadania.

161 municipis premiats

Durant la gala d’aquest 2024, dirigida per Llucià Ferrer, es van distingir 161 municipis amb alguna de les Flors d’Honor. Un total de 18 van rebre quatre Flors d’Honor; 73 municipis, entre ells Premià de Dalt, en van obtenir tres; 53 van endur-se dues Flors d’Honor, i 13 municipis van ser guardonats amb una única Flor d’Honor.

A banda de Premià de Dalt, també van rebre tres Flors d’Honor el municipi amfitrió, Blanes, Arenys de Mar, Alella, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, el Masnou, Martorell, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Teià, Tiana, Tordera, Tossa de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.

Viles Florides cerca la transformació dels pobles i ciutats al voltant dels espais verds, fent que aquests esdevinguin el fil conductor de la comunitat al territori, fent-lo més entranyable, acolorit i acollidor. No és una competició entre municipis, sinó que cada poble o ciutat competeix amb sí mateix, per superar-se any rere any i obtenir una nova flor.

Un jurat extern en fa la valoració en funció de diferents criteris que els ajuntaments tenen al seu abast per treballar d’un exercici a l’altre, com per exemple qüestions paisatgístiques, l’estalvi d’aigua o el control de les plagues i malalties.