Mor als 83 anys l'Albert Manent i Segimon
Above Content Body
Content Core
Amb molts lligams familiars a Premià de Dalt, on va néixer fa 83 anys, el Ple de l'Ajuntament li va concedir, el passat 11 de novembre de 2013, una de les seves màximes distincions municipals, la Medalla d'Honor al Mèrit Cultural, un reconeixement que estava previst lliurar-li el proper diumenge 27 d'abril, en un acte institucional en què s'homenatjaran entitats i persones rellevants del poble per la seva trajectòria. L'Albert Manent tenia previst conèixer les noves dependències municipals i signar al Llibre d'Honor del Consistori.
La família Manent és molt coneguda i estimada al municipi. Entre altres, els premis literaris que cada any atorga la secció Arts i Lletres de la Societat Cultural Sant Jaume porten el nom de Premis Marià Manent, una de les dues escoles de la població, la situada al nucli antic, també, l'Escola Marià Manent i un carrer, el passatge Marià Manent.
Home polifacètic, Manent va rebre l'any 2011 el 43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria intel·lectual, cívica i patriòtica. Llicenciat en dret i filologia catalana, va desenvolupar una trajectòria prolífica en els camps de la història, la narrativa, les biografies literàries dedicades a autors com Carles Riba, Josep Carner, Guerau de Liost, J. V. Foix i Tomàs Garcés, i també en els estudis d'onomàstica, toponímia i folklore. Durant els seus anys universitaris va publicar dos poemaris influït pel seu pare, 'Hoste del vent' i 'La nostra nit', però aviat es va sentir cridat per la crítica literària, la història de la cultura i el memorialisme, treball del qual estava més orgullós.
El 1970 va ser guardonat amb el Premi de la Crítica Serra d'Or per l'assaig Josep Carner i el Noucentisme; el 1987, amb el Josep Pla per Solc de les hores: retrats d'escriptors i de polítics; i el 1995, amb el Ramon Llull de novel·la per Marià Manent, biografia íntima i literària. A més de la seva tasca com a escriptor, va participar en diversos mitjans com 'Serra d'Or', de la qual va ser un dels fundadors de la segona etapa, l''Avui' i 'La Vanguardia'. També va col·laborar amb l'Enciclopèdia Catalana.
Albert Manent va participar de manera molt activa en els moviments de resistència contra el franquisme. Després de la Transició, va treballar per al Govern en diversos càrrecs i va ser assessor del president Jordi Pujol. Entre 1980 i 1988 va ocupar el càrrec de director general de difusió cultural del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; del 2000 al 2004 va ser director del Centre d'Història Contemporània, també president de la Fundació Salvador Vives Casajuana, i, des de la seva fundació el 1980 i fins al 2010, va presidir la Societat d'Onomàstica.
El fons personal d'Albert Manent, que inclou publicacions periòdiques i documentació personal i familiar, es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya, institució que va contribuir a crear.
Avui a partir de 2/4 de quatre (15.30h), sala de vetlla al Tanatori de la Ronda de Dalt de Barcelona (sala núm. 5), i demà dimecres 16 d'abril, a 2/4 de 12 del migdia (11.30h), cerimònia de comiat. Descansi en Pau.