Montserrat Carulla s'acomiada dels escenaris a Premià de Dalt
Above Content Body
Content Core
L’obra està dirigida per Roger Peña, el seu fill, i interpretada també pel seu net, Aleix Peña. Es tracta d’una representació teatral de caràcter familiar amb la que “la Carulla” diu adéu als escenaris. Per si sola l'obra ja tindria ganxo, la història d’una iaia perepunyetes que boicoteja la vida sentimental del seu nét, però si a més a més aquesta àvia és la Montserrat Carulla, l’espectacle esdevé indispensable de cop. L’obra brinda al públic una ocasió d’or per gaudir de la Carulla en estat pur, en un paper a mida que li ha tallat el seu fill, Roger Peña, i que interpreta al costat del seu nét, Aleix Peña. Una comèdia doblement familiar on hi trobarem la Carulla més propera als personatges que l’han fet tan popular i estimada. Una oportunitat única per agrair a aquesta actriu tants anys de dedicació al teatre. Les tres generacions de la nissaga Peña-Carulla ens regalen l’homenatge més sincer a la matriarca.
Als seus 83 anys, Montserrat Carulla és una de les actrius més admirades de l'escenografia catalana i està en plena forma, física i interpretativa. Els treballs d'aquesta gran senyora del teatre, cinema i televisió catalanes són una llarga llista d'obres des que va començar la seva carrera artística al Teatre Romea de Barcelona, fa cinquanta anys.
La cita a Premià de Dalt és dissabte 29 de novembre, a 2/4 de 10 de la nit (21:30h). L'entrada val 15 euros.
Montserrat Carulla. Va començar fent teatre amateur, i va estudiar alguns cursos a l'Institut del Teatre de Barcelona al final dels anys 1940. Fins al 1960 no va treballar en el teatre professional amb Soparem a casa, El fiscal Recasens i l'adaptació de Romeo i Julieta de Josep Maria de Sagarra. Marxà dues temporades a Madrid i tornà a Barcelona el 1964. Des d'aleshores ençà ha participat en nombroses obres de teatre, en films i en algunes sèries de televisió, com Secrets de família (1995), Dones d'aigua (1997) o El cor de la ciutat (2000) de TV3 o Hospital Central de Telecinco. També va cursar Història de l'Art a la Universitat de Barcelona de 1970 a 1976 i ha fet de dobladora al català i castellà en films estrangers. L'any 1992 fou guardonada amb el Premi Margarida Xirgu. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 la Medalla d'Or al Mèrit Artístic. També és medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya l'any 2008. El colofó de guardons al mèrit artístic el va rebre a la Gala Gaudí, celebrada el 3 de febrer del 2013 a Barcelona, on va ser guardonada amb el Premi Gaudí d'Honor per la seva trajectòria artística.
Trajectòria professional
Teatre
Soparem a casa (1959), de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
El fiscal Requesens (1961), de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona.
L'enterrament és a les quatre, de Joan Vila Casas
Mort de Dama, de Llorenç Villalonga
La filla del mar, d'Àngel Guimerà
Pigmalió, de George Bernard Shaw, adaptació de Joan Oliver i direcció d'Antoni Chic. Teatre Romea (Barcelona)
La viuda trapella, de Carlo Goldoni, en adaptació de Maria Aurèlia Capmany
Hamlet (1980) de Shakespeare, dirigit per Pere Planella
Primera història d'Esther (1982) de Salvador Espriu
El temps i els Conway (1992) de J. B. Priestley
Guys & Dolls (1998) de Mario Gas
A Little Night Music (Música per a una nit d'estiu) de Stephen Sondheim
El quadern gris (2010) de Josep Pla[2]
Televisió
La saga dels Rius (1976-1977) TVE
Oh! Europa (1994)
Secrets de família (1995). Telenovel·la de TV3
Oh! Espanya (1996-1997)
Dones d'aigua (1997). Telenovel·la de TV3
Laberint d'ombres (1998). Telenovel·la de TV3.
El cor de la ciutat (2000). Telenovel·la de TV3
El Convidat (2010). amb Albert Om[3]
Crematorio (2011) Canal +
La Riera (2012). Telenovel·la de TV3
Cinema
Surcos (1951) de José Antonio Nieves Conde
Vida de familia (1963) de José Luis Font
Cambio de sexo (1977) de Vicente Aranda
Companys, procés a Catalunya (1979) de Josep Maria Forn i Costa
El vicari d'Olot (1982) de Ventura Pons
El pianista (1998) de Mario Gas
La ciutat dels prodigis (1999) de Mario Camus
El orfanato (2007) de Juan Antonio Bayona
Premis i nominacions
2013. Gaudí d'Honor