Notícies

Navigation Bar

Març és el mes de l’endometriosi i el dia 14 se celebra el Dia Mundial. Voleu conèixer-la?

Una veïna nostra que la pateix, l’Anna Bassols, ens explica, en primera persona, com hi conviu. El seu escrit ve acompanyat d'imatges del seu cosí, el fotoperiodista Jordi Otix

Above Content Body

Content Core

Març és el mes de l’endometriosi i el dia 14 se celebra el Dia Mundial. Voleu conèixer-la?
@ Jordi Otix

L’endometriosi és la malaltia ginecològica més freqüent: afecta una de cada deu dones en edat fèrtil. Tanmateix, es triga entre cinc  nou anys a detectar-se perquè s’acostuma a donar poca importància als símptomes.

Té un gran impacte en la qualitat de vida en l’àmbit psicològic, sexual, familiar, social i laboral.

Què és l’endometriosi?  Teixit endometrial (capa interna de l’úter) que s’implanta fora de l’úter. Tot i ser considerada una malaltia benigna, en alguns casos pot resultar invasiva afectant altres òrgans i esdevé totalment incapacitant.

Es desconeix la causa, el perquè de la seva aparició, l’origen és desconegut.

Actualment es parla d’un retard en el diagnòstic molt important, una mitja de 7-8 anys, fet que afecta i dificulta molt a les dones que ho pateixen ja que la malaltia evoluciona, sense ser diagnosticada i , per tant, sense posar-hi “remei”.

La simptomatologia que causa és diversa, sovint totalment incapacitant, presentant-se de manera continua durant tot el cicle o bé només en el moment de la menstruació.

  • Dismenorrea: dolor durant la menstruació (més habitual)
  • Disparèunia: dolor al tenir relacions sexuals
  • Disúria: dolor a l’hora de fer pipi
  • Disquèzia: dolor a l’hora de defecar

El tractament de l’endometriosi passa per un tractament anticonceptiu, per tal de parar el procés i no permetre que la malaltia continuï evolucionant (ús de manera continuada).

Quan amb aquest tractament no esdevé suficient en alguns casos recepten tractaments hormonals extres o bé s’opta per la cirurgia.

Al ser una malaltia hormonal, amb un embaràs i a l’etapa de la menopausa la situació o evolució de l’endometriosi pot tenir un millor pronòstic.

Un canvi en la nutrició (alimentació sense gluten , sense lactosa i reducció de carn vermella principalment) i la realització d’exercici, fisioteràpia i osteopatia pot funcionar molt bé com a millora de qualitat de vida i reducció del dolor. És a dir, fent tot això és més fàcil conviure amb la malaltia. Cal tenir en compte però que per tal de poder mantenir aquests hàbits de vida i d’autocura s’ha de comptar amb una despesa econòmica molt elevada, fet que no esdevé possible per tothom.

 


 

Relat en primera persona 

Endometriosi, per Anna Bassols


Des de petita, des de la primera menstruació, als 14 anys d’edat, cada mes pateixo dolor intens durant els dies de la menstruació. No obstant, sempre ho he viscut com a quelcom “normal” perquè sempre se m’ha dit que “la regla fa mal” i amb l’ús d’antiinflamatoris i analgèsics he anat convivint-hi mes rere mes sense més. Ara bé, fa aproximadament dos anys el dolor “normalitzat” que portava anys vivint es va convertir en quelcom totalment inaguantable i incapacitant, fent que assistís a urgències hospitalàries en varies ocasions a la recerca de poder disminuir i/o controlar el dolor i buscant, a la vegada, un diagnòstic, doncs sabia que allò no era normal, alguna cosa passava...

Els diagnòstics varen ser: “quist ovàric no especificat, costat no especificat” , quist de tipus hemorràgic, abdominàlgia no especificada... sempre diagnòstics que comportaven la necessitat de fer repòs , no fer esforços físics i no tenir relacions sexuals durant uns dies fins a “normalitzar la situació”. Finalment em varen diagnosticar l’endometriosi.

Posar-hi nom a la situació, posar nom a la malaltia, em va anar molt bé, em va ajudar molt a entendre el que estava passant, a sentir que no estava “boja”. Va alliberar part de la frustració i el sentiment d’incomprensió que portava vivint. Per altre banda però, varen aparèixer molts dubtes, interrogants, pors....

Podré ser mare? Aquesta va ser la primera pregunta que em va aparèixer a la ment, doncs es coneix que la endometriosi pot ser motiu d’infertilitat o de especials dificultats a l’hora d’aconseguir un embaràs (partint de la necessitat d’abandonar l’únic tractament que existeix: l’anticonceptiu).

Hi haurà remei? Serà per sempre? Moltes dones ho pateixen com jo? Què puc fer per patir menys? Molts interrogants es van despertar davant el diagnòstic, els quals alguns d’ells encara em persegueixen degut a la inexistència de respostes clares i esperançadores.

Incertesa, impotència, ràbia, por... són alguns sentiments que sento i he sentit i que treballo cada dia per combatre’ls i reconvertir-los en superació, motivació, empenta i il·lusió.

Parlar-ne, compartir, donar a conèixer, m’està ajudant molt per posar-hi paraules a trencar tabús i sentir-me més compresa.

© Jordi Otix

Below Content Viewlet

Document Actions