Les ordenances fiscals i el primer aniversari de l’1-O marquen el Ple d’octubre

Dins de la proposta d'aprovar les bases per a concedir  les subvencions, el que s’aprovava era agilitzar a les entitats el tràmit a l’hora de sol·licitar-les i fer el pagament fins al 80% de la subvenció concedida durant el primer semestre de l’any. Des del Partit Popular van defensar que votarien en contra ja que “se subvencionen entitats independentistes camuflades com a culturals” manifestant la seva crítica a destinar diner públic "en activitats independentistes que generen odi a Espanya". Crida Premià de Dalt va informar que dels dos representants, un votaria a favor i l’altre abstenció, “perquè estem en gran part d’acord però hi algunes coses amb les que diferim i potser acabarem presentant  al·legacions”. El regidor d’Hisenda, Alejandro Costa, va lamentar el vot en contra del PP, tot recordant als seus dos regidors que “el que aprovem avui no fa referència a les entitats que vostès diuen ja que s’aproven per conveni directe”, tot afegint, “les bases d’avui són per a les entitats locals de Premià de Dalt”. L’aprovació de les bases per a la concessió de subvencions es va aprovar amb 14 vots a favor (PDeCAT, ERC-AM, PSC-PM i 1 de Crida Premià de Dalt), 1 abstenció (Crida) i 2 vots  en contra (PP).

Ordenances Ficsals per al 2019

La modificació de les ordenances fiscal per a l’any 2019 va ser l’altre punt destacat del Ple. De nou el regidor d’Hisenda, Alejandro Costa Urigoitia, va explicar els dos canvis més destacats que es proposaven, un en l’àmbit de la Sostenibilitat i l’altre, de suport a la Cultura al municipi. D’una banda s’amplia la tipologia de vehicles que gaudiran d’una rebaixa del 50% a l’impost. Concretament, els elèctrics, híbrids, bimodals i les seves derivades “amb l’objectiu de reduir la contaminació incentivant l’adquisició i ús dels vehicles menys contaminants”. D’altra banda, l’exempció del pagament de taxes a les entitats locals inscrites al Registre Municipal per a fer les seves activitats, així com la gratuïtat dels espectacles que es fan a Premià de Dalt per als joves fins als 18 anys amb la voluntat de facilitar el seu accés a la cultura.

De nou el PP va avançar el seu vot en contra a través de les paraules del seu regidor Luís Torrens qui deia al regidor d’Hisenda “es queden curts en només modificar el 50% de l’impost als vehicles elèctrics quan podria ser del 100%”. Torrens també va ser molt crític amb la plusvàlua denunciant “l’excessiva discreció administrativa”. Alejandro Costa va recordar al PP que “es tracta d’una regulació estatal. La nostra proposta respecta la sentència del Tribunal Constitucional i la derivada del Tribunal Suprem i és la que ens aconsella la Diputació de Barcelona”. Finalment va afegir, “és l’Estat espanyol qui ha d’ajudar l’Ajuntament, no al revés. Per tant, els convido a què vostès mateixos agilitzin el tràmit al Congrés”. Crida Premià de Dalt va agrair la voluntat constructiva en l’elaboració de les ordenances fiscals i, “tot i que trobem a faltar propostes que ja havíem fet com per exemple l’IBI progressiu o ajuts des de Serveis Socials per a entrades a espectacles, farem un vot a favor i una abstenció”.

De nou doncs, la proposta es va aprovar amb 14 vots a favor (PDeCAT, ERC-AM, PSC-PM i 1 de Crida Premià de Dalt), 1 abstenció (Crida) i 2 vots en contra (PP).

Apartat de mocions

PDeCAT i ERC van presentar-ne una relativa al primer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre, facilitada per l’entitat municipalista ACM a la que l’Ajuntament està adherida.

La moció reivindicava i agraïa la tasca de les persones que van fer possible el referèndum d’autodeterminació malgrat les amenaces, l’ús il·legítim d ela violència i la brutalitat policial per part del govern espanyol; reiterava la necessitat d’un referèndum acordat n i exigia la llibertat immediata i incondicional dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Luís Torrens (PP), explicava que “El contingut de la moció és un despropòsit total en què vostès tergiversen el que va ocórrer”. I va afegir “l’ordenament jurídic espanyol estableix que el referèndum no pot ser a un punt del territori sinó que ha de decidir tot el poble espanyol, tal i com diu la Constitució”. Crida Premià de Dalt va presentar esmenes per tal d’adherir-se a la moció però aquestes no van ser acceptades, tal i com va dir el portaveu del Govern, Marc Tintoré, “perquè  és una moció que ja ens ve feta de l’ACM”. Les esmenes de la Crida reclamaven fer efectiu el mandat de l’1-o. Inma Fernández, portaveu del PSC, recordava l’1-o “com un dia trist. Nosaltres no estem d’acord amb un referèndum sense garanties ni amb la decisió del Govern del PP d’enviar la policia als col·legis”. Va defensar el vot d’abstenció del seu grup “en consideració amb la ciutadania que de bona fe va anar a votar”. Marc Tintoré, portaveu del Govern, va lamentar que “el PP parli de Catalunya obviant els més de 2 milions de catalans que van votar al referèndum” i va afegir que “ho estan judicialitzant-ho tot”. Josep Font des d’ERC va voler intervenir per a dir als populars “no fem el ridícul i defensem el que vol la majoria”. Finalment, l’alcalde, Josep Triadó, va recordar que “el 80% dels catalans volen un referèndum”.

La moció reivindicativa de l’1-o es va aprovar amb 11 vots a favor (PDeCAT, ERC-AM i 1 de Crida Premià de Dalt), 4 abstencions (PSC-PM i 1 Crida) i 2 vots en contra (PP).

Llaços grocs i espai públic

El PP també va presentar una moció en aquest cas relativa a la col·locació de simbologia partidista en edificis i espais públics. Crida Premià de Dalt va explicar que “el llaç groc és un símbol que s’ha fet servir a molts països i on mai s’ha perseguit” i va defensar que “l’espai públic no ha de ser neutral sinó de debat polític des del respecte”. Des del PSC, Inma Fernández, va explicar que “no entrarem en jocs de banderes, nosaltres no estem pel conflicte sinó pel diàleg. Per tant, deixem de judicialitzar la política catalana”.  Marc Tintoré en nom del Govern va defensar la llibertat dels símbols (llaç blau contra les accions armades d’ETA, llaç vermell contra la SIDA...) explicant que “el de color groc reivindica els drets civils fonamentals de les persones i és una mostra més de llibertat d’expressió”.

La moció no va prosperar en només rebre 2 vots a favor del PP; 3 abstencions del PSC i 12 vots en contra de PDeCAT, ERC i Crida.

Sí que es va aprovar per unanimitat -i de fet tots els grups municipals es van adherir a la moció inicial de la Crida- que demanava crear el Consell de la Interculturalitat per fomentar la participació de veïns del poble amb orígens i cultures diverses convidant-los al Consell de Poble per tal d’estudiar la possible creació del Consell Intercultural.

La darrera moció, també de la Crida, era en nom de la coordinadora Sos Menjadors Escolars, relativa al caràcter que atorga la Llei d’Educació al temps del dinar a les escoles. Una representant de SOS Menjadors, Empar Navarro, va explicar la moció que reclama un debat sincer amb la comunitat educativa sobre un nou marc regulatiu integral de l’espai del migdia als centres educatius de titularitat pública. El Ple va aprovar per unanimitat instar a Ensenyament a asseure’s amb la comunitat educativa per a consensuar la nova llei i trobar un acord que permeti a les AMPA/AFA continuar fent la gestió directa del menjador escolar fins que s’aprovi el nou marc normatiu, però alhora respectant la normativa en matèria de contractació i transparència als espais de titularitat pública. Cal recordar que hi ha dos anys de marge per a fer-ho.

Crida Premià de Dalt presentava inicialment una darrera moció sobre el dret a l’empadronament però la va retirar per a intentar-la consensuar en reunions amb la resta de grups.

Precs i preguntes al Govern

El PP en va presentar 6 sobre el Club Emprèn (coworking), dispositiu policial, La Benèfica (seu de l’Associació de la Gent Gran), l’1-o, els consultoris mèdics i la revista municipal La Pinassa. Crida Premià de Dalt va fer 3 precs sobre l’atac a la llibertat d’expressió, el nou reglament orgànic municipal (ROM) i els actes institucionals; i va preguntar sobre les obres a la Font del Peix, la urbanització de carrers a La Floresta i les audiències públiques.