La Generalitat de Catalunya arrenca el procés per ampliar prop d'un 60% el Parc de la Serralada Litoral
Above Content Body
Content Core
El conseller de Territori Sostenibilitat, Lluís Recoder, anunciava el 30 de juliol l’inici del procés per ampliar prop d’un 60% la superfície del Parc de la Serralada Litoral. S’inclou dins l’espai natural protegit de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, situat a cavall de les comarques del Vallès Oriental i el Maresme. Actualment té 4.706 ha protegides i amb l’ampliació proposada i consensuada amb els municipis, de més de 2.700 ha, s’arribarà a superar 7.400. Això permetrà respondre a la demanda del territori a l’hora que s’inclouen sectors colindants d’alt valor natural, ecològic i social. De fet fa mesos que es treballa conjuntament amb els ajuntaments i amb el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, amb la col·laboració també de la Diputació de Barcelona, per assolir un acord global d’ampliació amb tots els ens locals, molts dels quals han manifestat des de fa anys la voluntat d’incorporar nous territoris a l’espai protegit.
La Conreria-Sant Mateu-Céllecs abraça els municipis d’Alella, Argentona, Badalona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. Al marge del seu valor natural, té un paper ecològic fonamental perquè posa en contacte el litoral amb les valls interiors i les muntanyes que separen el Maresme de la plana vallesana.
Bàsicament, tres raons en justifiquen ara l’ampliació.
Una és que l’espai presenta una forma molt allargassada i amb nombrosos estrenyiments fet que incrementa la seva vulnerabilitat i genera importants dificultats de gestió. Amb la nova delimitació s’aconsegueixen uns límits de l’espai més eficaços de cara a la seva gestió així com també més coherents amb la pròpia realitat geogràfica i ecològica, i amb el planejament urbanístic i territorial.
Una altra és que als últims anys s’ha anat obtenint nova informació naturalista que ha mostrat l’existència de diverses zones a la perifèria de l’espai amb valors naturals totalment comparables als del seu interior, sectors que amb aquesta ampliació hi queden incorporats.
I, finalment, per la necessitat d’incloure dins l’àmbit de l’espai unitats ecològicament funcionals i que en l’actualitat queden només protegides de forma parcial. Un dels exemples més clars és el dels rapinyaires, pel als quals no és suficient la protecció de les seves àrees de nidificació sinó que cal incidir també en les àrees de cacera i d’alimentació, sovint espais oberts ubicats a la perifèria de l’espai protegit.
Calendari previst
Gairebé tota la superfície proposada per a l’ampliació correspon a sòls de protecció especial d’acord amb el Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona.
Està previst que al llarg de la tardor es realitzi el procés formal d’informació pública i audiència als ens locals previ a la seva aprovació per part del Govern de la Generalitat. Durant aquest procés estarà a disposició dels ciutadans un servei d’atenció personalitzada a diversos punts dels municipis amb territori inclòs al Parc.
Valors naturals i culturals de l’espai natural protegit
L’espai natural protegit de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, al qual pertany el Parc de la Serralada Litoral, constitueix una bona mostra dels sistemes naturals propis de les serres litorals de Catalunya. Destaca el seu relleu característic amb formacions geològiques singulars, que conserva una gran diversitat de comunitats vegetals. El paisatge vegetal està dominat pels boscos típicament mediterranis d’alzinars o pinedes de pi blanc però també hi podem trobar algunes comunitats més pròpies d’ambients centre-europeus com algunes rouredes presents als sectors més frescos de la vessant vallesana. També hi són presents àrees de matollar o d’herbassars molt característics de la mediterrània on hi destaca alguna espècie de flora d’interès, considerada rara en el conjunt de Catalunya, com podria ser l’albellatge. També destaca la presència d’algunes espècies de flora incloses en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, com Arisarum simorrhinum, Carex grioletii, Isoetes durieui. Pel que fa a la fauna, l’espai conté una representació molt bona d’espècies d’interès pròpies d’hàbitats mediterranis oberts (mostela, toixó, eriçó) i una elevada diversitat d’ocells rapinyaires. Cal destacar la recent recuperació en l’espai del cabirol.
Així mateix és destacable la nombrosa presència d’elements d’interès del patrimoni històric i arquitectònic lligat a la tradicional ocupació de la serralada: dòlmens, coves, poblats ibèrics, ermites romàniques, castells medievals i masies. L’ampliació proposada permet la inclusió dins l’espai de diversos elements d’aquest patrimoni de gran valor.
L’espai natural protegit, tal i com va ser aprovat l’any 1992, correspon bàsicament a les parts més altes del conjunt orogràfic format per tres grans unitats de la serralada Litoral: la Conreria, la serra de Sant Mateu i el massís de Céllecs. L’òrgan gestor de l’espai és el Consorci del Parc de la Serralada Litoral format per 13 ajuntaments dels 14 municipis amb terme municipal dins l’espai, els Consells Comarcals de les dues comarques implicades, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Municipi |
Sup. |
Ampliació |
Superfície total |
ENP vigent (ha) |
|||
Alella |
229,51 |
294,62 |
524,14 |
Argentona |
801,08 |
364,43 |
1165,51 |
Badalona |
393,93 |
0,00 |
393,93 |
Cabrera de Mar |
176,08 |
49,01 |
225,09 |
Cabrils |
148,44 |
117,74 |
266,18 |
Martorelles |
0,00 |
66,31 |
66,31 |
Montornès del Vallès |
0,00 |
436,20 |
436,2 |
Òrrius |
259,99 |
104,60 |
364,59 |
Premià de Dalt |
244,80 |
2,70 |
247,5 |
Roca del Vallès, la |
711,31 |
551,46 |
1262,77 |
Santa Maria de Martorelles |
184,68 |
121,80 |
306,48 |
Teià |
202,06 |
72,56 |
274,62 |
Tiana |
271,61 |
0,00 |
271,61 |
Vallromanes |
239,56 |
366,60 |
606,16 |
Vilanova del Vallès |
394,21 |
10,31 |
404,52 |
Vilassar de Dalt |
448,98 |
148,90 |
597,88 |
TOTALS |
4.706,24 |
2.707,25 |
7.413,49 |
La imatge mostra, en verd, l'espai que forma part del Parc i, delimitat amb línia negra, la proposta d'ampliació
(Font: Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya)