Govern i propietat acosten posicions sobre la finca de Can Costa

L’Ajuntament de Premià de Dalt i la família propietària de Can Costa, situada a la Riera de Sant Pere, van mantenir una reunió, el passat 18 de maig, amb l’objectiu d’acostar posicions després d’una certa problemàtica suscitada per la propietat en iniciar una campanya de signatures per a, suposadament, preservar l’estat actual de la finca.

La intenció del consistori històricament ha estat pensar en Can Costa com a ubicació d’habitatge públic. L’alcalde, explica que “l’any 1991, ja vam parlar amb la propietat perquè el que volíem era comprar una part dels terrenys (1a fase) per a fer-hi la primera promoció d’habitatge de protecció oficial. La família, però, va preferir vendre’ls a promotors privats –hi tenia tot el dret- i en lloc d’haver-hi habitatges públics avui el que hi ha són cases privades. Uns anys més tard, l’Ajuntament va tornar a fer-li una oferta per la 2a fase però aquesta també va ser rebutjada.

Actualment, el consistori pretén que es respectin les obligacions contretes fa 25 anys, quan els terrenys van passar d’agrícoles a urbanitzables -amb l’augment patrimonial que aquest canvi suposa- i obtenint les cessions obligatòries que preveu la Llei. Tot i així, en aquesta trobada l’Ajuntament va oferir la possibilitat de canviar la qualificació del sòl i que aquest no es pogués edificar, reservant-lo per a horts urbans, però la família ho va refusar perquè no vol renunciar a l’edificabilitat dels terrenys, en un futur. “En conseqüència”, diu l’alcalde, Joan Baliarda, “de la ‘Via lliure al tomàquet’ res de res, i ens ha sabut greu la demagògia utilitzada en la campanya de recollida de signatures que s’ha dut a terme”.

El pas de sòl agrícola a sòl residencial, l’any 1985
En el context del Pla General de l’any 1985, aquests terrenys van passar de ser agrícoles a ser residencials. A canvi, la família havia de cedir, totalment urbanitzats, la zona verda, la prolongació del carrer del Vogi i l’ampliació fins a 10m de la Riera de Sant Pere, la qual, avui, només queda tallada en aquest tram. A banda, l’Ajuntament també havia de rebre el 10% de l’aprofitament mig (3 habitatges).

Unes obligacions que cal complir
Joan Baliarda explica que “és de calaix que unes obligacions contretes s’han de respectar i complir. De fet, el 10% d’aprofitament mig que l’Ajuntament ha de rebre des de fa 25 anys són uns diners de tots els veïns i que a dia d’avui encara són a les mans de la propietat”. La postura del consistori doncs no ha variat gens en tot aquest temps. L’Ajuntament únicament vol que es respecti allò que es va acordar, i que ve donat per Llei, i és que Premià de Dalt pugui gaudir, quan abans millor, de la Riera amb la mateixa amplada en el seu recorregut des de la finca de Can Berlanga fins a la carretera dels Sis Pobles; de la continuació del carrer Vogi fins a la carretera de Premià de Dalt a Premià de Mar; i d’una zona verda de 3.350m2 per a tota la població, o, en el seu defecte, desclassificar el sòl convertint-lo en agrícola i rebent les cessions sense urbanitzar.