El poeta Marcel Riera presenta a Premià de Dalt el seu darrer llibre, "Llum d'Irlanda", el dissabte 24 de març

La presentació del llibre, Premi Carles Riba 2011, tindrà lloc dissabte 24 de març, a les 12 del migdia, a Can Claramunt (Riera de Sant Pere, 138). Presentarà la publicació en Francesc Parcerisas, poeta, traductor (amb diversos premis) i crític literari i que també va ser director de la Institució de les Lletres Catalanes entre 1998 i 2004, coordinador de la Generalitat de Catalunya per a l'Any del Llibre i la Lectura 2005 i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 

L'acte és fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament de Premià de Dalt, la Biblioteca Jaume Perich, Arts i Lletres i P de Poesia.

MARCEL RIERA. Nascut a Badalona l’any 1956, en Marcel Riera viu a Premià de Dalt i és un dels promotors de la programació cultural “P de Poesia” del municipi. El premi Carles Riba l’ha aconseguit amb el poemari “Llums d’Irlanda”, inspirat en aquest país i en què homenatja grans veus anglosaxones (Yeats, McNeice, Kavanagh o Seamus Heaney). El 53è premi Carles Riba acosta el lector a una pàtria petita i partida, a una llengua oprimida, als seus paisatges, a les seves poesies... a tot un poble que tant pot ser Irlanda com podria ser... Catalunya. Fins ara, Marcel Riera només havia publicat dos reculls, “Lluny” (Viena, 2006) i “L’edat del coure” (Viena, 2008), amb el que va guanyar el premi Vila de Martorell de Poesia l’any 2007.

Cal recordar que l'escriptor de Premià de Dalt Valerià Pujol (1952-1992) també aconseguia el Premi Carles Riba l'any 1983 per "La trista veu d'Orfeu i el Tornaveu del Tàntal".

SÍNTESI: La llum d'Irlanda ens arriba de lluny però sembla propera, com si anar-hi -o llegir els seus poetes- fos un viatge... sense sortir de casa. Irlanda és una illa i un món: potser el de la millor literatura europea del segle XX. Una pàtria petita i partida, assetjada per un veí totpoderós. I la seva llengua és una illa dins d'una illa. I ens n'arriba la llum: la dels fanals, la de les bicicletes, la de les fogueres, la dels estels, la de l'escriptori, la dels fars... Un diàleg entre els records i l'escriptura que els fa reviure, una rememoració d'un paisatge que es contraposa a un altre, la memòria com a eina per bastir el present, el dolor pel pas del temps i sempre la llengua que permet identificar-se amb altres veus sense deixar de ser qui som. Inspirat pels clàssics moderns anglosaxons hi ressona sobretot la veu d'Auden, però també les de MacNeice, Yeats, Kavanagh, Heaney... i fins i tot les cançons de Van Morrison o els Waterboys. Aquest és el present del meu país, així és com la meva Irlanda cada dia reneix: lluny de mi, dintre meu. Aquest vespre la neu cau damunt les teulades de Dublín, implacable, i travessa la llum dels fanals dels carrers -ja prou esmorteïda-, i s'amuntega al terra engelabrit i tomba sobre el temps i les pàgines i els records, sobre tot allò que es bellugava i que ara no existeix.

Presentació a Can Claramunt (24 de març) Fitxer: presentacio_llumdirlanda.pdf Format: Acrobat-PDF Pàgines: 1 Mida: 2,57 MB