El poblat ibèric la Cadira del Bisbe obre les seves portes en una inauguració plena de gom a gom

Molts premianencs s'han acostat el diumenge 28 de setembre per a participar de les activitats organitzades per a la inauguració del jaciment ibèric de la Cadira del Bisbe. El servei gratuït d'autobús no ha parat de fer viatges per a tansportar persones dels diferents nuclis urbans que volien acostar-se a aquest turó per a gaudir de la festa que s'ha preparat en el primer dia d'obertura oficial del poblat, amb plafons informatius, panells explicatius de la vegetació que podem trobar...  La inauguració del jaciment ha coincidit amb la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni de Catalunya.

La inauguració institucional ha estat a càrrec de l'alcalde en funcions, Josep Triadó; el regidor del museu, Marc Tintoré; el gerent del departament de Cultura de la Diputació de Barcelona, Carles Vicente; i el director territorial del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Jordi Roca.
Tots ells, en les seves intervencions, han destacat la importància de recuperar els origens de Premià de Dalt a través del jaciment, la de preservar i difondre entre la ciutadania el patrimoni cultural i el fet que amb aquesta inauguració comença una nova etapa pel municipi, una etapa que l'ha de consolidar el poble de Premià de Dalt diàriament enfortint la seva identitat col·lectiva. Els regidors del govern Josep Font, Antoni López, M. José Marín, Carolina Mateo i Sebastià Pujol, així com els regidors socialistes Jaume Cases, Ginés Marín i M. Jesús Ponce també han participat de l'acte, a banda de l'alcalde de Vilassar de Dalt, Llorenç Artigas; el d'Arenys de Munt, Carles Mora; i diversos regidors de Cultura d'Ajuntaments del Maresme.

Després de la inauguració ha començat la I Jornada Ibera amb activitats diverses, totes elles relacionades amb aquesta cultura, i amb una àmplia participació ciutadana amb ambientació amb música de l'època, decoració de ceràmica, fabricació de ceràmica a torn, mòlta de gra, cocció d'aliments, fosa de metall , encunyació de moneda, estampació d'alfabet iber... A banda també s'han dut a terme visites guiades per a conèixer el jaciment arqueològic i al migdia els assisntents han gaudit d'un tast de gastronomia ibera a càrrec de Megalé symposium.

És un turó de la vessant sud de la Serralada Litoral, a uns 267 metres sobre el nivell del mar i amb una superfície de prop de 30.000 m2. Tota l'àrea és un poblat ibèric fortificat, datat de la meitat del segle VI fins a mitjan del segle I aC. Parcialment excavat, del poblat només es coneixen en profunditat la zona superior del carrer i les tres cases, i la torre. La visita de la Cadira del Bisbe permet als visitants descobrir el món ibèric i altres elements, en un marc privilegiat amb magnífiques panoràmiques a la vall de Premià i al mar. Cal incidir en la importància del jaciment de la Cadira del Bisbe com un testimoni únic d'una cultura que des de finals del segle VI va perdurar fins poc després de l'arribada dels romans, l'any 218 aC. Coincideixen en el lloc d´altres elements naturals i històrics que corroboren que la muntanya va ser una font de recursos des de la presència humana fins a la mecanització del camp, cosa que feu que esdevingués un espai molt culturalitzat.

Coincidint amb la inauguració del poblat ibèric, la reconeguda artista local Madola ha dut a terme una interpretació del Càlat (kalathos) que s'ha pogut adquirir juntament amb un farcell d'herbes aromàtiques de Can Riera. El Càlat és una peça de ceràmica més representativa del món iber, amb forma de barret invertit i s'utilitzava per guardar-hi mel o altres elements similars. Es vincula directament amb les nostres arrels culturals i gastronòmiques. Enguany és el primer any que s'ha donat el tret de sortida a una col·lecció de Càlats de Premià de Dalt, reinterpretada i elaborada de forma artesana per experts ceramistes. Aquesta iniciativa té el suport d'Artesania de Catalunya i de Riera Villagrasa, empresa local viverista de planta aromàtica.

La Cadira del Bisbe és un poblat de dimensions mitjanes, situat en un lloc estratègic, amb una clara intenció de control de territori: la vall de Premià i el pas de la ruta que uneix la plana i la Serra de marina, via de pas cap al Vallès. La seva construcció respon a un model urbanístic aterrassat, emmurallat i amb una torre defensiva que constitueix el nucli urbà entès com a centre polític i econòmic del territori circumdant, de clara vocació agrícola. Al Maresme hi ha més ciutats d´aquestes característiques com el mas Boscà (Badalona), el Turó de Montgat (Montgat), Céllecs (Òrrius) i Burriac (Cabrera de Mar), del qual és probable que depenguessin els pobles veïns.

Descobert l´any 1929 per Joaquim Folch i Torres, el poblat ibèric ha estat objecte de recerca per part d´arqueòlegs, associacions i institucions. L´any 1972 els terrenys es van urbanitzar, causant la destrucció de gran part del jaciment. L´any 1988 l´Ajuntament de Premià de Dalt va adquirir la titularitat dels terrenys i l´octubre del 2005 va declarar tot el jaciment arqueològic com a Bé Cultural d´Interès Local.

Organitzen: Ajuntament i Museu de Premià de Dalt
Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Diputació de Barcelona Xarxa de Municipis, Feder i Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Col·laboren: Caixa Laietana, Obra Social Fundació "la Caixa", Fundació Jaume I i Sando Immobiliària.