Les fotografies d'Agustí Centelles desembarquen a Premià de Dalt el divendres 16 de maig

Coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Museus, el Museu de Premià de Dalt inaugura divendres 16 de maig, a 2/4 de 8 de la tarda (19:30h), l'exposició temporal "Agustí Centelles, història viscuda".

El nom del fotoperiodista Agustí Centelles ha tingut una difusió extraordinària des que el 2009 els seus hereus van vendre’n l’arxiu al Ministeri de Cultura, deixant de banda, però, què hi ha en aquest arxiu i quina és la història d’aquella mitificada maleta on el fotògraf s’endugué milers de negatius a l’exili.  Les seves imatges ens retraten els anys de la II República i la Guerra Civil espanyola.

El Dia Internacional dels museus es celebra cada any el 18 de maig.
Enguany, per a la 36a. edició el Consell Internacional dels Museus (ICOM) ha proposat el lema " Els vincles creats per les col·leccions dels museus". Els museus, entre ells el Museu de Premià de Dalt, en el seu paper de relators del patrimoni cultural i la memòria col·lectiva d'una comunitat, contribueixen d'una manera important al desenvolupament de la societat, vinculant els visitants als diferents tipus de col.leccions.

Agustí Centelles i Ossó (València, 1909-Barcelona, 1985)

El llegat del fotoperiodista Agustí Centelles és un dels més importants per conèixer, a través de la imatge, el període de la República, la Guerra Civil i l’exili. Inhabilitat pel franquisme, va dedicar la major part de la seva vida professional a la fotografia industrial i publicitària. Va dedicar tota la vida a la fotografia.

Centelles va viure l’edat d’or del fotoperiodisme i no va ser indiferent a tot el que succeïa al seu entorn: el cinema, les revistes il·lustrades... Tot plegat, unit a una personalitat inquieta –ell mateix es definia com un ‘caçador d’imatges’– el van convertir en un reporter modern i dinàmic. Al maig del 1934, Sagarra i Torrents es van separar i Centelles es va quedar sense feina. Feia un mes que havia comprat una càmera Leica, l’aparell ideal per a la seva manera d’entendre el fotoperiodisme, ja que era lleugera, portava objectius intercanviables i permetia fer diverses fotografies ràpidament. Començava la seva carrera en solitari. En pocs mesos, la signatura ‘Centelles’ era habitual als diaris de Barcelona. A final d’any ja havia publicat en mitjans estrangers. Fins i tot, l’agència Havas va anar a buscar, en avió, a Barcelona les fotografies del reportatge que havia realitzat dels fets d’Octubre. Al llarg de la seva trajectòria com a ‘freelance’, Centelles va captar amb la Leica la vida política, social i cultural catalana. Va retratar personatges rellevants, festes populars, esports i esdeveniments culturals. A més, s’interessava per l’àmbit social i polític. Durant la Segona República va documentar, d’una banda, atracaments, desnonaments, judicis i manifestacions i, d’una altra, vida parlamentària, actes dels partits polítics o eleccions.

Quan es va produir l’alçament militar el 18 de juliol de 1936 era un reporter molt reconegut, que publicava quotidianament a ‘La Vanguardia’, ‘El Día Gráfico’, ‘La Noche’, ‘La Humanitat’, ‘La Rambla’, ‘Última Hora’, ‘La Publicitat’ o ‘L’Opinió’. Quan va esclatar la Guerra Civil, gran part dels diaris van ser confiscats i alguns van passar a les mans de partits polítics o del govern de la Generalitat. És aleshores quan el fotoperiodista català va publicar a ‘La Veu de Catalunya’, ‘Treball’ o ‘La Batalla’. A més de continuar com a ‘freelance’ a la premsa del país, moltes imatges de Centelles es van difondre internacionalment a través de les agències Havas o Fulgur, a més de ser utilitzades com a suports propagandístics. La seva fotografia més famosa la va fer el 19 de juliol de 1936 a Barcelona: hi apareixen uns guàrdies d’assalt parapetats darrere d’uns cavalls morts. Els primers dies del conflicte també va retratar la sortida de les milícies al front d’Aragó i el retorn a la normalitat a la ciutat de Barcelona. Va ser l’únic fotoperiodista que va captar, d’amagat, imatges dels judicis contra els colpistes, que es van celebrar a Barcelona a l’agost del 1936. Al setembre del 1937, el van mobilitzar i es va convertir en el fotògraf de l’exèrcit de l’est. Va col·laborar amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya dirigit per Jaume Miravitlles, organisme amb el qual va recórrer els fronts des del Pirineu aragonès fins a Terol. A final d’any el va reclamar el ministeri de Governació i, a partir del 1938, va ser nomenat cap del gabinet fotogràfic del Servei d’Investigació Militar (SIM).

Amb la caiguda de Barcelona a les mans dels franquistes, al gener del 1939, va creuar la frontera carregat amb les càmeres i amb una maleta plena de negatius del seu arxiu personal, juntament amb altres companys del gabinet. Va ser detingut al camp d’Argelers i posteriorment al de Bram. Durant l’estada al camp de Bram, amb el seu ajudant Salvador Pujol, van obrir una botiga de fotografies gràcies a la qual van poder millorar les condicions de vida de molts companys. Les imatges van ser revelades i positivades a la barraca 62 del departament D, l’espai on dormien i treballaven. Actualment es conserven prop de 600 imatges i el diari personal que Centelles va escriure a Bram, un llegat excepcional del fotodocumentalisme europeu.

A partir del setembre del 1939, Centelles va viure a Carcassona i va treballar de fotògraf en diferents establiments de la ciutat. El 1942 va començar a col·laborar amb grups de resistència organitzats per espanyols republicans del Grup de Treballadors Estrangers 422. Va instal·lar, al soterrani de la botiga on treballava –sense que el patró ho sabés– un laboratori clandestí, on falsificava documents. La Gestapo hi va fer una ràtzia i els dirigents del GTE van ser deportats al camp d’extermini de Mauthausen. El laboratori corria perill i la vida de Centelles també. Era la primavera del 1944, moment en què va decidir tornar d’amagat creuant a peu els Pirineus. Abans va deixar perfectament protegit l’arxiu de negatius en una capsa de fusta a la casa de la família Dejeihl, on vivia a dispesa. La situació de clandestinitat va fer que es traslladés a Reus, a casa d’uns familiars que també li van oferir feina. No va deixar la fotografia. Va participar en alguns concursos del Centre de Lectura de Reus i va guanyar més d’un premi amb el nom d’Agustín Ossó. L’any 1947 va tornar a Barcelona, on va instal·lar un petit estudi i laboratori. Acusat d’haver pertangut a la maçoneria, va ser jutjat i inhabilitat. Mai més va tornar al fotoperiodisme i, fins a la jubilació, es va dedicar a la fotografia industrial i publicitària.

Amb la mort de Franco, el 1976, va viatjar a Carcassona per recuperar l’arxiu que s’havia endut a l’exili feia més de trenta anys. Començava una nova vida: publicació del material, exposicions, xerrades sobre les fotografies i el reconeixement dels fotoperiodistes de Barcelona, tant dels de la generació professionalitzada després de la guerra com dels més joves que el visitaven a l’estudi de la Diagonal.
El 1984 va rebre el Premio Nacional de Artes Plásticas. Un any després moria a Barcelona.

Podeu consultar en aquest ENLLAÇ la galeria multimèdia d'Agustí Centelles al web de la Generalitat de Catalunya.

HORARI DE L'EXPOSICIÓ:

Matí, dissabte i diumenge, d'11 a 14h

Tarda, de dimarts a dissabte, de 17 a 20h

Nit, divendres 4, 11, 18 i 25 de juliol durant el festival "Jazz en la Nit"

Museu de Premià de Dalt (Riera de Sant Pere, 88). Tel. 936 931 574