Inici > Visit Premiā de Dalt > Histōria
HISTŌRIA
Documents - Visit Premiā de Dalt - document 4


el barri de pescadorsla sagrera medievalL'orografia del terreny configura el paisatge urbā del poble en una vall perfilada pel torrent de la Bassa de la Mādria que es prolonga en la riera de Sant Pere fins a la seva desembocadura al mar. Tancada pels turons d'en Cases i de Sant Mateu, la riera i els torrents delimiten uns eixos longitudinals de nord a sud que defineixen els carrers i enquadren les propietats. El paisatge urbā testimonia des de bén antic un assentament dispers en explotacions agrícoles i un centre d'orígens tardo romans, molt tčnue, reforįat a l'Edat Mitjana amb la construcciķ de l’església parroquial de Sant Pere i la sagrera que intenten cohessionar la resta de la poblaciķ. La sagrera esdevé doncs el desenvolupament del primer nucli de poblament concentrat. Tot i així, tenint en compte que la poblaciķ a l'any 1358, per exemple, no superava el nombre de 325 persones aproximadament, i que aquesta xifra incloīa també el barri de pescadors (Premiā de Mar), segregat l'any 1836, es desprčn que el poblament de Premiā era molt feble i molt dispers, característiques que perduraran fins ben entrada l'edat contemporānia.

La Guerra de Successiķ va deixar una poblaciķ delmada i empobrida, fet provocat fonamentalment per les cārregues a que estava obligada per al manteniment de la guerra i per a l’allotjament de les tropes.  Amb tot, el final del segle XVIII marcarā una etapa prōspera i florida en el municipi, que es reflectirā en l’increment demogrāfic, el desenvolupament econķmic i el desplegament d'iniciatives. En efecte, la recuperaciķ dels anys posteriors a la Guerra de Successiķ es va fonamentar en l'agricultura, a partir d'un intens procés de colonitzaciķ agrāria caracteritzat primer, per l'extensiķ dels conreus de vinya i, segon, per la introducciķ de nous productes (especialment llegums i farratge), que permetien una disminuciķ del guaret i l’inici de rotacions de conreus en algunes terres cerealistes.

La vinya s'havia convertit en un autčntic monocultiu. Les artigues vitícoles van representar una extensiķ espectacular de les ārees dedicades al  seu conreu, amb una geografia característica de bancalls i marges de pedra, fins a exhaurir prācticament tota la terra disponible. La vinya va adquirir llavors, un grau elevat de comercialitzaciķ per mitjā de la seva destilˇlaciķ en aiguardent, producte que esdevingué per a la Catalunya de mitjan del segle XVIII, el principal excedent exportable, cosa que va significar el traspās d'una agricultura d'autoconsum a una producciķ per al mercat.

Aquesta bonanįa es reflecteix a Premiā en les primeres ampliacions de la sagrera. Comencen a urbanitzar-se el terrenys més prōxims, en sentit transversal a la riera i als torrents: el carrer de les Flors, el carrer Sant Josep, el carrer Nou, etc.  S'hi construeix un tipus nou de vivenda, més senzill i tancat en sí mateix, que respon al model de “casa de cos”. Tenen lloc les gran remodelacions barroques de moltes masies, al mateix temps que s'hi comencen a construir-hi les primeres mines.
Si més no, a principis del segle XX, la filˇloxera acabará amb aquesta situaciķ, agreujada pels brots de cōlera, l'horror de la Guerra Civil més tard, i les seves terribles conseqüčncies.

El desarrollisme dels anys 1960 i 1970 significaria la recuperaciķ de la guerra, paralˇlelament a les profundes transformacions en el si del municipi. En efecte, les immigracions d’aquests anys van  transformar la Vinya d’en Gris, en primer lloc i el mas Cotet, poc després, en dos centres nous de poblament: el barri del Remei i el barri Santa Anna-Tiķ, paralˇlelament al fenomen del segon estiueig i la construcciķ de segones residčncies, agrupades en urbanitzacions disseminades.
Avui, l'efecte de la conurbanciķ amb Barcelona i l'increment demogrāfic genera un nou model urbanístic de primeres vivendes unifamiliars, adossades o aīllades, al mateix temps que la prōpia dināmica urbanístico - demogrāfica tendeix a desplaįar el centre histōric cap al sud, on es concentren gran part dels serveis municipals: CEIP Mariā Manent, IES Valˇleriā Pujol, Can Figueres, etc.

Trobareu més informaciķ al web del Museu de Premiā de Dalt


 

OFICINES

OAC
Plaįa de la Fābrica, 1
Tel: 93 693 15 15
oac@premiadedalt.cat

Policia Local
Plaįa de la Vila, 1
Tel: 93 693 15 00
policia@premiadedalt.cat
Ocupaciķ i Promociķ Econōmica
Plaįa del Mil.lenari, 5
Tel: 93 693 15 90
ocupacio@premiadedalt.cat
Serveis Socials
Plaįa del Mil.lenari, 6
Tel: 93 693 15 91
serveissocials@premiadedalt.cat